L'Eixample (Esquerra)

L'Esquerra de l'Eixample no és només un barri, és un univers vibrant al cor de Barcelona. Com a part de l'emblemàtic districte de l'Eixample dissenyat per Cerdà, ocupa la meitat occidental de l'"Eixample". Administrativament es divideix en L'Antiga Esquerra (la més propera al centre) i La Nova Esquerra (la més occidental), però juntes formen una de les zones més extenses i poblades de la ciutat, llar de més de 100.000 barcelonins.

Aquest barri combina com pocs la tradició arquitectònica de les seves finques regies amb un dinamisme urbà palpable als seus comerços, mercats i oferta cultural. La seva fama va traspassar fronteres el 2020 quan la revista Time Out el va nomenar el "barri més cool del món", destacant no tant el glamur, sinó la seva autenticitat, fort esperit comunitari i la conveniència de tenir-ho tot "a 15 minuts".

Aquí explorarem a fons aquest fascinant barri: la seva rica història, els seus carrers i places, l'estil de vida dels seus diversos habitants, els seus complets serveis, la seva arquitectura singular i el seu dinàmic mercat immobiliari.

El naixement amb el Pla Cerdà

La història del barri està lligada al Pla Cerdà (1859), la visionària expansió de Barcelona més enllà de les seves muralles. Ildefons Cerdà va dissenyar una quadrícula ortogonal amb carrers amples i xamfrans per millorar la higiene i la mobilitat. L'Esquerra de l'Eixample és un exemple paradigmàtic d'aquesta planificació racionalista.

Desenvolupament i primeres fites

El desenvolupament inicial va girar entorn a l'imponent Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (UB) (1882) a la Gran Via. A diferència de la Dreta, L'Esquerra va atreure inicialment una barreja de classes mitjanes i treballadores. La creació de l'Hospital Clínic i la Facultat de Medicina (1907) va consolidar un pol d'activitat, mentre que el Mercat del Ninot (cobert el 1933) es va convertir en el cor comercial i social.

Divisió i consolidació

El creixement va portar a la divisió administrativa el 2006: L'Antiga Esquerra, més propera al centre i desenvolupada abans, i La Nova Esquerra, urbanitzada més tard sobre antigues àrees industrials i obreres (com les properes a l'antic Escorxador o la Presó Model, inaugurada el 1904).

Fites recents

El tancament de la Presó Model el 2017 va obrir un espai de gran potencial per a equipaments i memòria històrica. La creació del Parc de Joan Miró (1983) sobre l'antic escorxador va dotar el barri d'un gran pulmó verd. La recent pacificació d'eixos com Consell de Cent (Superilla Barcelona) continua la transformació cap a un barri més amable.

Viure a L'Esquerra de l'Eixample és experimentar un ritme urbà equilibrat. Combina la comoditat de tenir-ho tot a mà amb la possibilitat de trobar carrers tranquils i places amb encant. La seva fortalesa rau en un fort sentit de comunitat i autenticitat, allunyat del turisme massiu.

Un mosaic de residents

El perfil és divers: famílies, professionals joves, estudiants (per la UB i el Clínic), gent gran arrelada i una important i visible comunitat LGTBIQ+, especialment a la zona del "Gaixample" (entre Balmes, Gran Via, Urgell i Aragó), un referent internacional d'inclusió.

Vida diürna i nocturna

• De dia: Activitat constant en eixos comercials, mercats (Ninot), cafès i terrasses, especialment en carrers pacificats com Enric Granados.
• De nit: Àmplia oferta de restaurants, bars de tapes i coctelerias. El Gaixample concentra gran part de l'activitat nocturna LGTBIQ+; Muntaner ofereix locals més sofisticats. La Nova Esquerra tendeix a ser més tranquil·la.

El barri destaca per la seva resiliència social, com es va demostrar durant la pandèmia, amb iniciatives veïnals que van reforçar els llaços comunitaris i li van valdre el reconeixement de Time Out.

Descobreix alguns dels eixos i racons que defineixen el caràcter de L'Esquerra de l'Eixample:

• Eix Comercial Comte Borrell / Mercat Sant Antoni: Tram de vianants de Comte Borrell, al costat del mercat renovat, ple de vida local, terrasses i llibreries.
• Carrer Enric Granados: Elegant passeig semi-de-vianants amb galeries d'art, restaurants amb terrassa i botigues amb encant.
• Zona "Gaixample" (Diputació, Consell de Cent, Casanova…): Cor de la vida LGTBIQ+ amb bars, botigues i hotels emblemàtics.
• Entorn Hospital Clínic / Facultat de Medicina: Ambient universitari, llibreries especialitzades i bars freqüentats per estudiants i personal sanitari.
• Entorn Mercat del Ninot: Vida de mercat tradicional, bars de tapes i vermuteries autèntiques als voltants.
• Avinguda de Roma: Eix diagonal que connecta amb Sants, amb comerç variat i edificis residencials.
• Interiors d'illa: Oasis de tranquil·litat com els Jardins d'Emma (Germanetes) o els de Cèsar Martinell, recuperats per a ús veïnal.

L'Esquerra de l'Eixample continua la seva evolució amb projectes urbans que busquen redefinir la seva identitat i millorar la qualitat de vida.

Transformació de La Model: De presó a espai ciutadà

L'antiga presó de La Model es transformarà en un espai multifuncional que inclourà:

• Un institut escola i una escola bressol.
• Una residència assistida i un pavelló poliesportiu.
• Un espai per a joves i àrees dedicades a l'economia social i solidària.
• Un Espai Memorial que preservarà la memòria històrica del lloc.
• 121 habitatges públics destinats a joves i gent gran.
• Un gran parc urbà que integrarà el patrimoni arquitectònic existent.

La primera fase del projecte (institut escola, poliesportiu i Espai Memorial) es preveu en funcionament entre 2026 i 2027.

Expansió de les Superilles: Cap a una ciutat més habitable

El projecte de les Superilles busca reduir el trànsit i augmentar els espais per a vianants i verds. A L'Esquerra s'han implementat superilles com Consell de Cent i se'n planeja l'expansió.

Rehabilitació i nous usos

La rehabilitació de finques regies i l'adaptació d'espais per a nous usos culturals i socials són tendències a l'alça. Es promouen projectes que respecten l'arquitectura original mentre s'adapten a les necessitats contemporànies.